Deixeu el Pais en pau
Els amics de Accio cultural del Pais Valencia, duen dies batallant per les emissions de la Televissio Autonomica de Catalunya al País Valencià. Fins a ara aquesta associacio privada s´encarrega de financiar la instal.lacio dels repetidors que desde fa vint anys fan possible que els valencians veiam una televisio de qualitat i en la nostra llengüa. Açò ho deuria fer posible Canal Nou, pero de moment ni esta ni se l´espera,i per tant les emissions de TV3 resulten imprescindibles.
Que vegam TV3 a Valencia es per voluntat dels propis valencians, i es aixi perque els socis i simpatizants d ´ACPV. es rascaren la butxaca, i ho feren per que ho volien fer i volien vore TV3.
Ja que ens obliguen a financiar la manipuladora, infame i trista televissio publica valenciana, tambe deuriem de tindre la llibertat de poder vore TV3. I qui no vullga, que no sintonitze.
Al menys TV3 no ens consta als valencians tants diners i no ens avergonyeix.
Mentrestant Canal nou i els professionals que la fan possible sobreviuen, intentant mantindre la seva dignitat - la d´ells i la de la empressa- somiant que la missio que els encomanaren fou la d´informar i difundir i preservar la identitat i cultura valencianes,junt a la pluralitat d´aquesta societat i la seva llengua, i que algun dia ho lograran. Mentre eixe dia arriba sigam veient TV3.
TV3 es una televissio maltratada a aquest país i al estat. De les autonomiques i publiques la mes imprescindible, a pesar del seu deficit, per ser encara a hores de hui la televissio mes independent de poder pol.litic , inclos la del seu propietari, la generalitat catalana. Gestionada en criteris moderns i de rendibilitat el seu deficit i deubte si obedeix a una verdadera funcio publica, encara que despreciada, cada dia mes, pero encara valida. Per què TV3 no es el que hi era, pero encara es molt.
I per als valencians ho va esser especialment. Intel.lectuals, escriptors, actors, i dobladors valencians han pogut emparar-se al calor del lleuger motor que supossaven les comandes d´aquesta televissio i els seus espais d´atencio, dins de la pauperrima industria cultural valenciana.
Per a la societat valenciana desde el 84 TV3 ha sigut la televissio autonomica que mai hem tingut, i encara no tenim, a pesar de l´esperança que s´obrigue l óctubre de 1989 en el inici de les emissions de la hui malversada Canal 9.
Mai es va aceptar la seva presencia al espectre radioelectric del pais amb normalitat. Però al final s´impossa la necesitat i la sensatessa.
Amb la aparicio de RTVV, als seus dirigents no sel´s va acudir altra idea que ocupar les freqüencies dels repetidors de TV3 per consseguir una antenitzacio del 100 % desde el primer moment. Canal Nou al.lie al seu esperit fundacional de ser un nou espai comunicatiu, entra com un elefant en una caxarreria.
No sols va capar les emissions televisives de TV3 sino que hi va demanar a RTVE que deixara d´emetre Ràdio 4, el programa de RNE en valencia i per a Valencia deixant sense microfon i tribuna a molts valencians com ara Toni Mestre. Ho va fer per evitar la competencia d´altra oferta radiofònica en valencià i ser la unica. pero va aconseguir una opcio comunicativa menys en la nostra llengua, apagant la pluralitat i la llibertat d´informacio. I ara que ni Radio Nou ni Canal Nou parlen en valencià aixo ja ha quedat mes que demostrat que va ser un error greu, i un dany molt important a la nostra societat, que ja no te ni consciencia de si mateixa.
Algu vol que aquest pais deixe d´existir. Accio cultural ja ho deia. I hui el diari Levante publica un article ón -arreplegat del dossier de prensa que hi prepara i distribueix per e mail, tots els dies ACPV, sobre la continuitat de les emisions de TV3- es diu que una condicio per as que Tv3 es segueixca veient a aquest territori impossada pel consell de Camps, es que no siga mai mes anomenat Pais valencià, sino com a Comunitat. La comunitat de veins del pati de sa casa en la que vol.len que ens convertim. Per això ens administrem com ho fan.
Faça TV3 el que faça seguim sent un Pais. Seguim volent TV3 i de pas altre Canal 9, i Ràdio 4, altre govern i un país. O al menys jo.